Comiat

Per els que no hi van ser i ho volen llegir, o simplement pels qui ho volen recordar un cop més; aquí us deixo els discurs que entre uns pocs vam redactar i que es va llegir:

Bona nit. Avui és un dia especial per tots. A principi de curs ens van avisar d’aquest moment. Ens van dir: “espavileu, que això s’acaba i ho trobareu a faltar”. Ens ho vam creure i hem disfrutat al 100% cada dia d’aquest any, però tot i així fins avui no hem estat conscients del que significa acabar aquesta etapa. Quan acabi la nit direm que nosaltres vam ser estudiants del Voramar, que nosaltres vam formar part durant un petit període de la gran família que som. Voramar ha fet molt per nosaltres i avui, en aquesta data us volem demanar un últim favor; potser una mica agosarat. Ens agradaria poder continuar formant part d’aquesta gran família, encara que molts trigarem a tornar a entrar per aquella porta.

Però no passarà res si no venim. Quan enyorem l’escola només caldrà que ens mirem a nosaltres mateixos. Som escola, fem escola. Voramar el formen els que hi són, els que marxem i els que vindran.

Si seleccionem els millors records de la nostra vida fins ara, com a mínim la meitat seran entre aquestes parets. Voramar ha estat la nostra vida i  això és motiu d’orgull.

En veure’ns a tots junts, vestits de gala, somniem en com serem d’aquí a uns quants anys. Potser treballarem d’allò que sempre hem volgut. Qui sap si haurem comprat aquella casa amb piscina o ens haurem casat amb un multimilionari. Potser algú haurà anat a viure a un altre país. Potser no ens sorprendrem perquè mai haurem perdut el contacte. Els somnis que tenim ens han fet créixer, i ho seguiran fent fins que, un dia, les nostres fantasies seran una realitat.

Ja per acabar, només ens queda acomiadar-nos amb un “fins aviat”. Tot això pot sonar molt tòpic, però per molt que sapiguem que els que van estar davant nostre van dir el mateix, i els que vindran també; encara que intentem preparar un discurs diferent i innovador, sempre s’assemblarà als altres, perquè aquestes paraules són paraules que pronunciem des del nostre cor, són paraules sinceres, són paraules d’agraïment.

Gràcies als pares, mestres i professors, als que són aquí i als que per desgràcia no han pogut venir i, per descomptat, als companys i amics, per haver fet possibles aquests anys tan meravellosos.

Amb carinyu, amb u.