Poesia

 L’última fila

Cada classe té una distribució

I sovint pots escollir la teva situació.

Toca canviar de llocs

Els que es volen moure no són pocs.

Jo vull aquí, jo vull allà

Però a mi m’és igual,

No m’hi vull capficar.

Finalment, estic darrere de tot

Sento el professor com un sord

I veig la pissarra com un cec

Quedo absent aïllat de tothom.

Mai llegeixo,

mai em senten

perquè sóc a l’última fila

tot una pena, o potser una alegria.

Veig a tothom però ningú em veu

De tant en tant el professor,

I tot i així ha d’alçar la beu.

Nuevamente, disculpas a los que no dominan el catalán.

PD: Me voy de convivencias tres días, así que me será prácticamente impossible escribir. Luego, durante la semana santa, me voy ha hacer un tramo del camino de Santiago con mi família, una tradición. Escribiré un diario, y lo colgaré cuando vuelva.